La música que sona quan acaba la cançó

Una història corprenedora i profundament humana, en un paisatge que Marta Grau recrea amb una força narrativa extraordinària i amb unes protagonistes que traspuen els sentiments i el coratge que perduren inesgotables de generació en generació, al llarg del temps i fins avui.
La Berta, separada i amb dues filles, i la Tània —de tornada al país amb la seva nòvia africana després de molts anys viatjant— es retroben en un temps tan convuls com els mesos que envolten l’1 d’Octubre. Comparteixen el record de la mare morta massa jove víctima d’un càncer i el d’en Cesc, que ha format part de la vida de les dues; i la mort de l’àvia poc abans de fer cent anys se suma a les pròpies crisis personals de les dues germanes.
La desaparició d’aquella dona valenta nascuda en un poble del Pirineu, que, de nena, va sobreviure a la misèria de la seva vall ajudant una trementinaire, i, que, malgrat el dolor de la guerra i les penúries del franquisme, va donar a llum a tres filles amb un ànim extraordinari, fa trontollar la memòria familiar.
I la Berta i la Tània hauran de prendre el relleu de les dones que les han precedit i construir el seu futur al peu del Cadí, on tot va començar i on encara sona la música entre les muntanyes.